9. El Serpent del segle XXI
«La reaparició del Serpent cada 14 d’agost evidencia que per als manlleuencs el Serpent no mor mai.»
Toni Donada, 2020
El Serpent de la Devesa i la seva llegenda s’han mantingut ben vius en l’imaginari dels manlleuencs, sense interrupcions, fins avui dia. Si bé la creença en la seva existència és anterior a la cançó, aquest no hauria esdevingut tan cèlebre si fra Jacint de Santa Bàrbara, al tombant dels segles XVIII i XIX, no hagués escrit la lletra d’aquesta composició.
El manlleuenc mossèn Joan Puntí i Collell, secretari de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, rescatant la cançó de l’arxiu de l’Obra, tot just acabada la Guerra Civil, li va donar nova vida. I l’altaveu definitiu: l’enregistrament dels Ara Va de Bo de l’any 1975. La seva àmplia difusió explica com és que la majoria de gent sàpiga de l’existència del Serpent de Manlleu, precisament gràcies a la cançó i no pas a la llegenda, circumscrita en un àmbit més local.
Un Serpent suma de dos serpents
És evident que el serpent de la cançó ha acabat contaminant la imatge primigènia del serpent llegendari. La lletra escrita en part per combatre la creença en el Serpent, paradoxalment, l’ha acabat magnificant, fent-lo conegut arreu i engrandint-lo, amb la seva manifesta voracitat, fins a proporcions gegantines. Oblidats els motius pels quals es va escriure la lletra de la cançó, situada ja en pla d’igualtat en relació amb la llegenda, el Serpent actual és la suma dels dos serpents, amb clars trets diferencials, i tot allò que els envolta, tal com l’ha recreat l’imaginari col·lectiu manlleuenc. Es tracta, doncs, d’un Serpent molt diferent al dels nostres avantpassats, elevat ja a la categoria de símbol de la vila i motiu de celebració.
A sobre, el fet que durant la seva Festa el Serpent es vegi envoltat de foc, l’ha apropat, potser massa, a la figura molt més coneguda del drac. Aparença influenciada per la florida durant les darreres dècades de les colles de diables, els correfocs i el bestiari fantàstic que els acompanyen. Cal tenir sempre present, però, que el Serpent és una bèstia d’aigua. Els monstres de les pel·lícules, les sèries de televisió i els videojocs hi han fet la resta, ajudant a projectar la imatge terrorífica del Serpent actual.
A més a més, si bé el personatge principal de la llegenda és el vailet que li roba el diamant i, en un paper secundari, la seva família; amb l’afegit de la cançó —que ni parla del vailet!—, el ventall s’ha ampliat moltíssim. Tota una colla de nous personatges s’incorporen a la història i l’enriqueixen: la porquera, el bover, el piquet de soldats, la processó… Algunes d’aquestes figures, i altres d’empescades, ja formen part indissociable del món projectat al voltant del Serpent i la seva Festa.
Una gran varietat d’iniciatives, passades i presents, han contribuït a modelar el Serpent actual, adaptat als gustos i mentalitat de la nostra societat. Aquestes múltiples influències i aportacions ens demostren que cal refusar la falsa dicotomia entre alta cultura i cultura popular, ja que a la pràctica, cosa evident en el cas del Serpent de Manlleu, ambdues interactuen al llarg de la història.
Llarga vida al Serpent de Manlleu!
Els dos serpents ja són inseparables. Dibuix de Toni Donada (2022)