Codi HTML

1. La Devesa de Manlleu

1. La Devesa de Manlleu

«És que abans la Devesa era un bosc d’on no et podies ficar gaire endintre perquè no sabies on eres. Hi havia un bosc fabulós. I era tot emmurallat. Vet aquí que allà hi havia tota classe de bèsties. De serps n’hi havia moltes…»
Joan Homs (1983)

Before After

Sabies que...

…el mot devesa prové del llatí defensa, que vol dir ‘defensada, prohibida’? Les deveses eren antigament trossos de terra closos i vedats. La Devesa de Manlleu, com correspon, també havia estat antigament emmurallada perquè el propietari en controlés l‘accés.

Before After

Sabies que...

…el mot devesa prové del llatí defensa, que vol dir ‘defensada, prohibida’? Les deveses eren antigament trossos de terra closos i vedats. La Devesa de Manlleu, com correspon, també havia estat antigament emmurallada perquè el propietari en controlés l‘accés.

El meandre que dibuixa el riu Ter encerclant la Devesa de Manlleu és, segurament, l’espai natural més singulars de la vila. A la seva riquesa natural, afavorida pel fet de ser una zona inundable, cal afegir-hi una importància històrica, motiu de conflictes de resultes de l’ús de l’aigua; però també fantàstica, amb la creença de l’existència d’un gran serpent.

Històricament, la Devesa proveïa de fusta –amb la tala d’arbres i recollida de branques–, d’aglans i de fruits del bosc. També era lloc de caça –l’amo hi tenia una conillera– i de pasturatge, amb l’entrada de ramats transhumants que hi restaven temporades. El propietari es queixava que hi entrava gent forana que s’enduia, a banda dels productes esmentats, palla, fems i pedres.

També era un dels llocs preferits de la canalla. Un lloc per proveir-se de tot allò que necessitaven per als seus jocs i divertiments: molsa, cireres d’arboç, boix grèvol, cassanelles, joncs, escardots, regalèssia, redorta… Però també per abastar nius i caçar ocells, principalment garses, mussols i puputs. De serps, és clar, també n’hi havia.

Curiositat

Abans de la construcció de les piscines municipals, el riu era també un lloc de bany. Si bé les dones i la canalla anaven als Esqueis, a la zona on ara hi ha el camp de futbol, els homes ho feien a la Devesa, concretament al peu del cingle de Roca Negra on l’aigua era més profunda. Del perill del riu en aquest indret –la majoria de persones no sabien nedar–, n’ha quedat constància en la toponímia: la Platja dels Negats.

L’indret de Roca Negra, dins la Devesa. Foto: Toni Donada.

1647

El mas la Cavalleria tenia el dret de construir molins prop del riu Ter des del segle XIV, confirmat el 1679 quan la família Regàs, propietària del mas, va obtenir de la Batllia General de Catalunya el permís per ampliar l’establiment a banda i banda del riu Ter. Però des d’anys abans, el 1647, la Cavalleria ja havia obtingut el domini útil de la Devesa dels Pares Dominics de Tremp, a canvi de dues lliures i tres sous a pagar anualment per la festa de Tots Sants. La propietat de la Devesa ha estat històricament font de conflictes amb la vila.

Curiositat

L’indret de Roca Negra, dins la Devesa. Foto: Toni Donada.

Abans de la construcció de les piscines municipals, el riu era també un lloc de bany. Si bé les dones i la canalla anaven als Esqueis, a la zona on ara hi ha el camp de futbol, els homes ho feien a la Devesa, concretament al peu del cingle de Roca Negra on l’aigua era més profunda. Del perill del riu en aquest indret –la majoria de persones no sabien nedar–, n’ha quedat constància en la toponímia: la Platja dels Negats.

1647

El mas la Cavalleria tenia el dret de construir molins prop del riu Ter des del segle XIV, confirmat el 1679 quan la família Regàs, propietària del mas, va obtenir de la Batllia General de Catalunya el permís per ampliar l’establiment a banda i banda del riu Ter. Però des d’anys abans, el 1647, la Cavalleria ja havia obtingut el domini útil de la Devesa dels Pares Dominics de Tremp, a canvi de dues lliures i tres sous a pagar anualment per la festa de Tots Sants. La propietat de la Devesa ha estat històricament font de conflictes amb la vila.

El riu Ter i la Devesa de Manlleu. Al fons, masia de La Cavalleria. Foto: Jaume Salarich (fons Museu del Ter).

La Devesa amb el mur que la tancava en una foto de principis del segle XX. Foto: Lluís Coll i Espadaler (Biblioteca Municipal de Manlleu BBVA).

Plànol amb la toponímia de la Devesa. Font: Toni Donada. Disseny: LUEE Studio.

Postal del pont de Manlleu (1909) (fons Museu del Ter).

La Devesa de Manlleu, despullada d’arbres, a la primera meitat del segle XX. Foto: Andreu Contijoch (fons Museu del Ter).

La casa de la Devesa (fons Museu del Ter).

La Devesa vista des de l’alçada de Can Sanglas. Foto: Jaume Salarich (fons Museu del Ter).

Resclosa de Can Llanas a vessar (fons Museu del Ter).

Fàbrica de Can Llanas. Foto: Jaume Salarich (fons Museu del Ter).

Homes fent la batuda al mas La Devesa de Manlleu. Foto: Jaume Salarich (fons Museu del Ter).

Ramat de xais a la Devesa. Foto: Jaume Salarich (Biblioteca Municipal de Manlleu BBVA).

Pescadors a la Sorra, l’any 1929 (Biblioteca Municipal de Manlleu BBVA).

Vista del riu Ter, el pont i al fons la Devesa. Foto: Jaume Salarich (fons Museu del Ter).

Vista aèria del riu Ter a l’alçada de la Devesa i la fàbrica de Can Llanes. Foto Valls.

Vista aèria de Manlleu i la Devesa, abans de la construcció del mur (fons Museu del Ter).

L’indret de Roca Negra, dins la Devesa. Foto: Toni Donada.

El riu Ter i la Devesa de Manlleu. Al fons, masia de La Cavalleria. Foto: Jaume Salarich (fons Museu del Ter).