Codi HTML

8. La Festa del Serpent

8. La Festa del Serpent

«La Festa del Serpent no és artificial. Es tracta només d’agafar la llegenda i treure-la al carrer. Perquè aquesta història és sobretot per a viure-la.» 
Montse Colomé (2006)

El Serpent entre el públic assistent a la Festa del 2013

Sabies que...

…el cos del primer Serpent –l’any 2011 se’n va fer una rèplica més lleugera– està format per vint-i-sis cilindres de porexpan tallats a mà i de diferents mides? Durant la seva construcció a aquests cilindres se’ls anomenava pastilles o aspirines. Tota la figura es va recobrir amb milers de retalls de l’auca del Serpent, enganxats al cos a manera d’escates de rèptil, i es va embellir amb alumini, roba i mosquitera. La il·luminació dels seus ulls, gràcies a uns llums led, ajuden de nit a donar-li un aspecte més ferotge. Posteriorment, encara s’hi afegí la facultat de poder remullar, escopint aigua per la boca, així com la possibilitat d’aplicar-hi pirotècnia als costats. 

Sabies que...

…el cos del primer Serpent –l’any 2011 se’n va fer una rèplica més lleugera– està format per vint-i-sis cilindres de porexpan tallats a mà i de diferents mides? Durant la seva construcció a aquests cilindres se’ls anomenava pastilles o aspirines. Tota la figura es va recobrir amb milers de retalls de l’auca del Serpent, enganxats al cos a manera d’escates de rèptil, i es va embellir amb alumini, roba i mosquitera. La il·luminació dels seus ulls, gràcies a uns llums led, ajuden de nit a donar-li un aspecte més ferotge. Posteriorment, encara s’hi afegí la facultat de poder remullar, escopint aigua per la boca, així com la possibilitat d’aplicar-hi pirotècnia als costats.

La celebració l’any 2006 dels mil cent anys de Manlleu –en realitat de la primera constància escrita documental: la dotalia de l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Manlleu del 906–, va ser l’excusa ideal per arrancar una idea que es covava de feia temps. La regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Manlleu, gràcies sobretot a l’empenta de la seva responsable, Maria Rosa Collell, va decidir que un dels actes principals d’aquesta commemoració fos una gran festa a l’entorn de la figura del Serpent, que es celebraria el dia 14 d’agost, el dia abans de la Festa Major, i amb voluntat de continuïtat. 

Una festa participada

L’organització d’un gran espectacle al carrer necessitava molt de temps de preparació i l’assessorament de professionals en aquest art. Per això, l’Ajuntament de Manlleu va establir contacte amb membres de Comediants. Montse Colomé, encarregada de la direcció artística del projecte, va fer nombroses visites a Manlleu per tal de conèixer el teixit associatiu local que havia de permetre fer realitat el projecte. 

Una de les feines més laborioses i importants que es van haver de fer el primer any fou la de decidir quina imatge havia de tenir el Serpent. Andreu Bresca i Pere Francesc, de l’equip de Montse Colomé, van ser els qui van acabar donant forma a la bèstia, defugint les clàssiques representacions xineses –com la que havia inspirat el Serpent de Mainada–, i basant-se, en canvi, en les petites serps articulades de fusta sud-americanes i d’altres parts del món. El Serpent fa uns 10 metres, amb el cap i tot; i en la seva construcció, a banda de nombrosos voluntaris, va ser decisiva la participació de la colla de diables Serpents de Manlleu. 

Certament, una de les decisions més encertades va ser la d’imaginar-se com calia començar l’espectacle de la nit: esperar que es fes fosc per crear un ambient de misteri amb l’aparició del Serpent a la Devesa, aprofitant el mur del passeig del Ter a manera de platea. És també en aquest primer escenari on es produeix el robatori del diamant per part dels vailets, fet que desencadena la posterior persecució pels carrers de Manlleu, un cop creuat el riu.
Abans d’iniciar-se la persecució, una primera topada del Serpent amb la gent del poble davant del Museu del Ter, serveix per presentar els diferents personatges, alguns d’ells esmentats en la cançó popular del Serpent i d’altres inventats. 

La Festa del Serpent en 12 imatges

Fotos de Xevi Vilaregut

La corrua, encapçalada pels vailets calçats amb unes xanques i fent ben visible el diamant a tota la multitud, es desplaça pel carrer de la Cavalleria fins a les Tres Creus, on hi ha un gran espectacle de foc. Ja la plaça de Dalt Vila, un quadre plàstic a la façana de Can Puget serveix per decidir on s’amagarà el diamant: sota d’un morter. Portat fins a la plaça Fra Bernadí, allà es viu el desenllaç de la llegenda amb la mort de la bèstia, la dansa del Serpent i un espectacular castell de focs final. Durant l’espectacle es poden escoltar músiques de Ramon Calduch, Joan Casas, Xavier Capdevila i Guillem Roma. 

El gran èxit de la primera edició de la Festa va fer que l’any següent no tan sols tingués continuïtat, sinó que s’allargà per la tarda, amb el Serpent dels menuts. Amb la iniciativa de diferents pares i mares –i sobretot gràcies a l’empenta del taller Maresmon de l’escola Vedruna, es van muntar, a la tarda del mateix dia 14 d’agost, tot un seguit d’activitats i tallers adreçats a la mainada, i també una representació: el Serpent dels Menuts. La canalla, com no podia ser d’altra manera, també té la seva pròpia figura del Serpent, fet però a base de retalls de roba de colors càlids i materials reciclats. L’any 2009 es va canviar el cap per un altre fet de cartró-pedra. 

El Serpent dels menuts en 6 imatges

Fotos de Xevi Vilaregut

Una entitat organitzadora de la Festa del Serpent

Logotip de l’entitat organitzadora de la Festa del Serpent de Manlleu

Un cop acabada la primera edició de la Festa es veié la necessitat, per tal de garantir-ne la continuïtat, de crear una entitat que se’n responsabilitzés. En una reunió, feta a l’edifici de l’Ajuntament de Manlleu el dia 22 de febrer del 2007, es va signar l’acta fundacional de l’Associació per les Tradicions Populars Catalanes «El Serpent de Manlleu».

Els estatuts deixen clar que el principal objectiu de l’entitat és la de programar, organitzar i potenciar la Festa del Serpent de Manlleu, a part de promoure i divulgar el coneixement dels costums i tradicions manlleuencs i catalans. Per fer-ho possible, ja des de l’inici, hi hagué la participació d’entitats manlleuenques, sobretot les relacionades amb la cultura popular; a les que s’hi afegiren artistes del món del teatre i de la creació, a més de persones a títol individual. Aquí rau un dels grans actius de la Festa: haver sabut aglutinar en una única manifestació col·lectius diversos i gent de tota mena. Cal dir que l’associació, en la qual també hi és representada la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Manlleu, va triar Pere Callís com a primer president.

És impossible detallar totes les persones que, d’una o altra manera, han participat en la Festa durant totes les seves edicions, però sí que cal esmentar-ne les entitats manlleuenques: la Colla Gegantera i Grallera de Manlleu –encarregats des del 2008 de la figura del Serpent–, el grup sardanista Ocellets del Ter, la colla de diables i tabalers Serpents de Manlleu, la coral Serpencanta, la colla castellera Nyerros de la Plana, l’associació Maresmon, l’agrupament escolta Arrels-La Salle, l’entitat Tradifoc, el Grup de Defensa del Ter i el Teatre Centre. A totes elles hi hauríem d’afegir els artistes que n’han il·lustrat el cartell, els escriptors que n’han fet les cròniques, el Grup Fotogràfic Manlleu que l’ha immortalitzada…

Curiositat

Només es pot gaudir del Serpent amb el diamant al cap a l’inici de l’espectacle i des de lluny, ja que l’escena succeeix a la Devesa i el públic l’observa des de l’altra banda del riu. Quan el Serpent creua el Ter i durant tot el recorregut per Manlleu, són els vailets qui fan ostentació de la preuada joia, impedint que puguem gaudir del Serpent en tota la seva integritat. 

El Serpent, amb el diamant al cap, surt de la boscúria per anar a abeurar-se al Ter. Foto: Xevi VIlaregut.

2015

Excepcionalment, per celebrar la desena edició de la Festa hi va haver un gir de guió, quan al final de l’espectacle es va tornar a col·locar el diamant al cap del Serpent, evitant així la seva mort. Posteriorment, també dalt l’escenari de la plaça Fra Bernadí hi va haver una trobada inèdita: el Serpent dels Menuts va pujar dalt l’entarimat per festejar l’aniversari conjuntament amb el Serpent de la Nit. 

Curiositat

El Serpent, amb el diamant al cap, surt de la boscúria per anar a abeurar-se al Ter. Foto: Xevi VIlaregut.

Només es pot gaudir del Serpent amb el diamant al cap a l’inici de l’espectacle i des de lluny, ja que l’escena succeeix a la Devesa i el públic l’observa des de l’altra banda del riu. Quan el Serpent creua el Ter i durant tot el recorregut per Manlleu, són els vailets qui fan ostentació de la preuada joia, impedint que puguem gaudir del Serpent en tota la seva integritat.

2015

Excepcionalment, per celebrar la desena edició de la Festa hi va haver un gir de guió, quan al final de l’espectacle es va tornar a col·locar el diamant al cap del Serpent, evitant així la seva mort. Posteriorment, també dalt l’escenari de la plaça Fra Bernadí hi va haver una trobada inèdita: el Serpent dels Menuts va pujar dalt l’entarimat per festejar l’aniversari conjuntament amb el Serpent de la Nit. 

El Serpent de la Nit i el dels Menuts celebrant la 10a edició de la Festa (2015). Foto de Constanci Navarro.

El Serpent entre el públic assistent a la Festa del 2013.
Foto: Lluís Grané.  

Cartell de la primera edició de la Festa del Serpent, obra de Toni Donada.

A l’esquerra, Montse Colomé, primera directora de l’espectacle. A la dreta, Maria Rosa Collell, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Manlleu (2006).Foto: Xevi Vilaregut.

Croquis utilitzat en la construcció de l’estructura del Serpent de la Festa. Dibuix d’Andreu Bresca.

La festa del serpent en 12 imatges. Fotos de Xevi Vilaregut.

Vídeo de l’espectacle de la nit de la Festa del Serpent. Albert Bagué (fons Museu del Ter).

El serpent dels menuts en 6 imatges. Fotos: Xevi Vilaregut.

Vídeo del Serpent dels Menuts. Albert Bagué (fons Museu del Ter).

Logotip de l’entitat organitzadora de la Festa del Serpent de Manlleu. Toni Donada.

El Serpent, amb el diamant al cap, surt de la boscúria per anar a abeurar-se al Ter. Foto de Xevi Vilaregut.

El Serpent de la Nit i el dels Menuts celebrant la 10a edició de la Festa (2015). Foto de Constanci Navarro.