Codi HTML

5. Semblant a la cançó de les mentides

5. Semblant a la cançó de les mentides

«…una versió original de la Cançó de les mentides, amb eixerit ritme de dansa.»
Joan Tomàs (1923) 

Sabies que...

…paradoxalment, tot i la indubtable procedència manlleuenca, no coneixem cap versió de la cançó del Serpent recollida pels folkloristes a Manlleu mateix. Sí que tenim notícia que el manlleuenc Joan Corminas, a la primera meitat del segle XIX, en tenia una còpia manuscrita, molt probablement del text original desaparegut, escrit per fra Jacint de Santa Bàrbara. 

Sabies que...

…paradoxalment, tot i la indubtable procedència manlleuenca, no coneixem cap versió de la cançó del Serpent recollida pels folkloristes a Manlleu mateix. Sí que tenim notícia que el manlleuenc Joan Corminas, a la primera meitat del segle XIX, en tenia una còpia manuscrita, molt probablement del text original desaparegut, escrit per fra Jacint de Santa Bàrbara. 

Anàlisi de la cançó

L’estructura formal de la cançó El Serpent de Manlleu és la de quatre versos, bàsicament hexasíl·labs, amb rima assonant i una tornada o refrany exterior format per tres versos (tetrasíl·labs el primer i el tercer, i hexasíl·lab el segon). Melòdicament, la tornada o refrany se’ns presenta com una continuació del 4t vers de la cançó. Aquest refrany comença amb “Si no ho creieu…”. 

La mètrica 6+6 de la cançó ens orienta cap a un grup de balades, cançons narratives que expliquen una història generalment tràgica o seriosa (com ara Testament d’Amèlia o Muntanyes regalades) i que mostren característiques rítmiques molt comunes i molt constants, l’element més perdurable de les melodies cantades, molt més que la línia melòdica o l’escala musical. Però la major semblança la trobem amb El poble terrisser, una de les ben poques balades que no despleguen una narració seriosa, sinó satírica, típica de taverna, carnestoltes i gresca.

Cal dir, però, que el desplegament de les escenes de la cançó El Serpent de Manlleu no segueixen la narració lineal de les balades, sinó que després d’explicar la situació inicial, l’existència del Serpent a la Devesa de Manlleu, només enumera en un paral·lelisme d’escenes tot l’absurd de persones, animals i objectes que el monstruós Serpent s’hauria menjat: és, evidentment, un absurd derisori en el mateix to que fan servir les cançons de les mentides.

D’aquesta manera, gairebé totes les estrofes on es canta el que es va engolint la bèstia presenten un patró molt semblant (un mateix model de sintagma literari). A la pràctica, cada parell de versos forma una unitat en si mateixa i, en la majoria de casos, l’estructura és equivalent: l’esment de l’ofici de la persona o col·lectiu es completa amb la citació d’alguns estris o animals que n’arrodoneixen el retrat, fent ús d’un recurs habitual en les cançons enumeratives.

Una cançó recollida a tot l’entorn de Manlleu

El caràcter local i el fet que fossin transmeses oralment i mai impreses, facilità que de moltes cançons populars se’n perdés el record. Algunes d’aquestes, com ara la del Serpent, van ser rescatades de l’oblit pels folkloristes. Una tasca que va adquirir més urgència amb l’extensió de l’alfabetització de les classes populars, l’augment de la literatura impresa i la consegüent lenta desaparició de la literatura tradicional d’origen rural i transmissió oral.
No tenim la lletra original de la cançó del Serpent de Jacint de Santa Bàrbara però, sortosament, disposem de múltiples versions de la cançó aplegades de l’oralitat, en un interval de temps que va des de la segona meitat del segle XIX fins a finals del segle XX. Curiosament, tot i el seu inequívoc origen manlleuenc, no ens consta que fos mai recollida a Manlleu; però la distribució geogràfica de les versions dibuixa una corona perfecta al seu entorn: la plana de Vic (Riudeperes), el Montseny (Tagamanent), la vall d’Hostoles (Sant Feliu de Pallerols), el Ripollès (Gombrèn) i el Lluçanès (Salselles). Sant Feliu de Pallerols és el lloc d’on en tenim més versions recollides. En alguns dels casos, els folkloristes també en van transcriure la melodia. 

La lletra de la cançó del Serpent, com passa amb totes les cançons populars transmeses oralment, va patir, conscientment o no, múltiples modificacions, afegits o oblits. Totes mantenen, però, la primigènia idiosincràsia.

Curiositat

La tornada de la cançó acaba convidant els incrèduls a anar a la Devesa i comprovar in situ l’existència del Serpent. El darrer verset de la tornada finalitza arreu amb el mot “trobareu”, llevat de les cinc versions recollides a Sant Feliu de Pallerols que ho fan, totes, amb el nom de “Manlleu”. 

Arxiu Vilallonga-Mas la Fàbrega (Sant Feliu de Pallerols).

1995

Excepcionalment, disposem de l’àudio original d’una de les versions interpretada per les mateixes cantaires, concretament la més propera cronològicament, recollida el 1995 a Sant Feliu de Pallerols. Enregistrada pel Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa a Can Ventura, tot fa pensar en una transmissió familiar, ja que el besavi de les tres germanes cantaires era nascut a Manlleu. 

Curiositat

Arxiu Vilallonga-Mas la Fàbrega (Sant Feliu de Pallerols).

La tornada de la cançó acaba convidant els incrèduls a anar a la Devesa i comprovar in situ l’existència del Serpent. El darrer verset de la tornada finalitza arreu amb el mot “trobareu”, llevat de les cinc versions recollides a Sant Feliu de Pallerols que ho fan, totes, amb el nom de “Manlleu”. 

1995

Excepcionalment, disposem de l’àudio original d’una de les versions interpretada per les mateixes cantaires, concretament la més propera cronològicament, recollida el 1995 a Sant Feliu de Pallerols. Enregistrada pel Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa a Can Ventura, tot fa pensar en una transmissió familiar, ja que el besavi de les tres germanes cantaires era nascut a Manlleu. 

Can Ventura (Sant Feliu de Pallerols). Arxiu del Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa. Foto: Pol Solé. 

Escut de l’orde carmelità a la façana de l’església del Carme de Vic. Foto: Toni Donada. 

Manuscrit de la partitura de la cançó del Serpent de la versió de la missió Joan Tomàs – Bartomeu Llongueras per la comarca d’Olot (1923). Foto: Toni Donada. 

Plànol amb els llocs on és recollida la cançó del Serpent de Manlleu. Disseny: LUEE Studio 

Ball dels Cavallets de Sant Feliu de Pallerols. Foto: Arxiu Vilallonga-Mas la Fàbrega (Sant Feliu de Pallerols). 

Can Ventura (Sant Feliu de Pallerols). Arxiu del Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa. Foto: Pol Solé.