7. El Serpent es fa més gros
El Grup de Folk «desvetllà l’interès de molts per la cançó popular catalana. (…) A les cançons seguiren les llegendes, les rondalles, les endevinalles i els jocs de paraules…»
Joaquim Vilà i Folch (1985)
Portada del disc Nero, nero, nas! (1975).
Sabies que...
…el 1975 els Ara Va de Bo, grup músicovocal per a quitxalla, va incloure la cançó “El Serpent de Manlleu” en el disc Nero, nero, nas!? Destinat al públic infantil, enregistrat d’una manera precària i artesanal a la masia de Can Lari de Piera, explica com és que es va fer popular arreu del país.
Sabies que...
…el 1975 els Ara Va de Bo, grup músicovocal per a quitxalla, va incloure la cançó “El Serpent de Manlleu” en el disc Nero, nero, nas!? Destinat al públic infantil, enregistrat d’una manera precària i artesanal a la masia de Can Lari de Piera, explica com és que es va fer popular arreu del país.
Dolors Laffitte i els Ara Va de Bo
Als anys seixanta del segle XX, a Catalunya es va viure una renovació pedagògica i un desvetllament cultural que menà cap a un interès per la cançó popular d’arreu del món. La conseqüència més visible va ser l’aparició del Grup de Folk. La tasca duta a terme pels folkloristes es convertí en una bona deu d’on anar a pouar.
El 1975, els Ara Va de Bo, grup destinat al públic infantil, va incloure la cançó del Serpent de Manlleu en el disc Nero, nero, nas! L’edició del disc anava acompanyada de la publicació d’un cançoner amb el mateix títol de Nero, nero, nas!, que reproduïa la versió de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Disc i cançoner es van fer molt populars dins el món excursionista i dels esplais de l’època.
Uns canvis en la formació original dels Ara Va de Bo, l’any 1974, amb la sortida de Núria Ventura i Xesco Boix, va suposar l’entrada al grup de la manlleuenca Dolors Laffitte (1949-2008), afegint el seu talent a dels altres tres membres fundadors de la companyia: Jordi Roura, Josep Maria Pujol i Laura Pérez. Així s’explica la incorporació de la cançó del Serpent al repertori dels Ara Va de Bo, tal com queda demostrat consultant el seu arxiu. Existeix una còpia manuscrita, amb data del 24 de maig de 1970, de la lletra i la melodia de la versió de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya que el manlleuenc Francesc d’A. Pujol havia fet arribar amb dedicatòria a la mateixa Dolors Laffitte.
Àudio: Ara Va de Bo. El Serpent de Manlleu. Disc Nero, nero nas! (1975)
Els Ara Va de Bo, màxims difusors de la cançó del Serpent de Manlleu, la tenen inclosa en tres dels seus espectacles: El Serpent de Manlleu, Bèsties i bestioles i Viatge per la Mediterrània. En aquest darrer hi han adaptat la lletra de la cançó per explicar-ne una història en forma de romanç a partir d’un text escrit l’any 1999 per Pep Albanell i Jordi Roura, que s’acompanyava amb dibuixos de la il·lustradora Fina Rifà. Això va fer que l’any 2001 tornessin a enregistrar la cançó dins el CD Contes, cançons, jocs, danses i romanços. A més de la cançó, s’hi pot escoltar la història (no es tracta pas de la llegenda) del Serpent de Manlleu, així com una versió instrumental.
A banda, en els seus inicis, els Ara Va de Bo tenien una formació paral·lela adreçada a públic adult anomenada La Corranda, que l’any 1976 també va enregistrar una versió de la cançó del Serpent en el seu segon disc: Cançons populars catalanes.
Els enregistrament sonors (discs de vinil, cassets i CD’s) han assegurat la continuïtat i l’assimilació per part de les generacions joves de moltes cançons populars, també la del Serpent. Una reinterpretació que ignora els motius pels quals va ser escrita, però que li obre nous camins que li permeten reviure en el temps.
Video de la festa Mainada78. Imatges enregistrades per Carles Molist. Fons Museu del Ter.
Mainada 78
Amb l’objectiu d’omplir el temps lliure de la quitxalla, divertint i educant alhora, l’any 1976 va néixer a Manlleu el grup Mainada, format en el seu nucli central per Joan Carrera, M. Rosa Faja, Montse Garcia, Joan Roca i Lleonard Sànchez. Durant l’any, organitzaven activitats diverses per a la quitxalla i una gran festa a la tardor. La del 1978, celebrada el cap de setmana del 16 i 17 de setembre, es va dedicar al Serpent de Manlleu.
Aquesta festa anual aconseguia aplegar una bona mostra dels animadors per a infants catalans de l’època. La relació de noms dels que van participar a Mainada78 és llarga i de qualitat: Marduix titelles, la Lloca Ximple, la Cuca de Cardedeu, els ex-Esquirols Joan Crosas i Rafael Sala, els Picatrons, Cesc Serrat (ànima del moviment Rialles), el teatre de la Fanfarra, els germans Poltrona (amb el seu Circ Cric i en Tortell al capdavant), Jaume Arnella (activíssim ja des del Grup de Folk), el grup Pa de Ral (del qual formava part Pep Bou, posteriorment famós Bufaplanetes); i també el grup manlleuenc, Imna Marramon i la Canalla. Molt probablement algun altre s’hi devia deixar caure encara de forma espontània.
Mainada 78 va prendre com a fil argumental la llegenda del Serpent. Per informar-se, Mainada havia consultat l’article d’Esteve Gaja a la revista Ausa, però en va canviar el final. Va organitzar una persecució de tota la quitxalla darrere el lladre del diamant que, un cop recuperat, es va retornar al Serpent lliurant-lo així de la mort.
Amb uns arranjaments de Rafael Sala, Joan Crosas és qui va ensenyar la cançó del Serpent a tots els presents a la festa, acompanyat d’en Jordi Pujol –el de Marduix!– que fou l’encarregat també d’explicar-ne la llegenda. El grup Mainada havia construït un enorme Serpent de roba, semblant als de la tradició xinesa, que va fer molta forrolla.
Foren uns anys plens de reivindicacions i en què la gent tenia necessitat de sortir i d’ocupar el carrer. No és estrany, doncs, que la festa s’escampés des del vora Ter fins a la plaça Fra Bernadí i el Dalt Vila i, gràcies a les cercaviles, a tots els carrers de Manlleu.
Auca de la llegenda del Serpent de la Devesa
Per la Fira de Reis del 1984, a proposta de Toni Donada, la Comissió d’Ensenyament i Cultura de l’Ajuntament de Manlleu (sota la responsabilitat de Dolors Rovira) edità un fulletó, elaborat a partir d’un estudi de camp fet a l’estiu del 1983, amb el títol El Serpent de la Devesa (llegenda manlleuenca). Auca, historieta i versions orals.
El treball permetia de veure com una narració oral era transportada als formats d’auca i d’historieta. Aquest fulletó, a part de suscitar l’interès local pel Serpent, tenia un caràcter pedagògic que propicià que fos repartit a les escoles de Manlleu a fi que, aquelles que volguessin, el poguessin treballar més a fons. Tant a l’auca com a la historieta s’explica la llegenda, però no s’hi fa cap referència a la cançó, pel criteri que es va optar en confeccionar el fulletó de cenyir-se tan sols a allò que s’havia recollit de viva veu en aquell moment, norma resumida fins i tot en el primer rodolí de l’auca: La llegenda del serpent / tal com diuen vaig dient.
L’estudi de camp va permetre de constatar, com s’explica en un petit text introductori, que els informants de la llegenda –tots gent gran– tenien una ignorància total de la cançó. Amb el temps, allò que ha acabat tenint més difusió d’aquest treball ha estat l’auca, que es pot separar del llibret. Aquesta auca conserva els trets característics, com ara els quaranta-vuit quadres, amb un verset cadascun a sota, disposats en un sol full. Si originalment es va publicar amb el títol d’Auca del Serpent de la Devesa (llegenda manlleuenca), durant els primers anys de la Festa del Serpent se’n van editar per promocionar-la amb el títol d’Auca del Serpent de Manlleu, nom popularitzat per la cançó i molt més habitual avui dia.
Cantata, concerts i marató
La melodia de la cançó del Serpent ha servit a diversos músics d’inspiració per compondre. Ja l’any 1992, en el «Concert de Vent» que es va fer al Teatre Centre de Manlleu, amb motiu de l’exposició que llavors es podia visitar al Museu Municipal de Manlleu amb el títol «Manlleu: músics del XX», el compositor Jaume Pons va presentar una adaptació de la cançó per a cobla de sardanes. La interpretació va anar a càrrec del grup Els Trobadors, format per Dolors Laffitte i Alfons Encinas, que van acompanyar la peça amb l’ús d’un instrument medieval nòrdic, la nikelarpa.
El Serpent de Manlleu, versió per a cobla del compositor Jaume Pons (1992). Imatges enregistrades per Carles Molist. Fons Museu del Ter.
Més endavant, el 10 de setembre de 1995, s’estrenava als Jardins de Can Puget, en una iniciativa sorgida de l’Escola Municipal de Música de Manlleu, una cantata per a cor de nens i piano inspirada en la figura del Serpent. Composta per Josep Vila Casañas (Sabadell, 1966), mestre de l’Escola i director del 1996 fins al 1998, quan va accedir a director titular de l’Orfeó Català.
El text de la cantata “El Serpent de Manlleu” era de Glòria Llobet Brandt (Barcelona, 1956) i s’estructura en base a set cançons: Obertura, Cançó de la pollancreda, Cançó del pastor, Cançó de l’Andreu, Cançó del talismà, Cançó trista del Serpent i Cançó de la Font. El desenllaç de la història difereix de la llegenda, ja que en aquest cas el Serpent, humiliat en no poder recuperar el diamant, abandona Manlleu. Alhora, el brillant, llençat amb força cap al cel, s’acaba convertint en el brollador, que llavors hi havia al mig de la plaça, que ens recorda el mític talismà. A l’espectacle, sota la direcció musical del mateix autor i de Rosa Masferrer, Jordi Domènech al piano, a part de les corals de l’Escola Municipal de Música de Manlleu, hi van participar Jacint Sala, en el paper de narrador, Xevi Boada i Pere Riera en la direcció escènica, Assumpta Canadell en la coreografia, i l’esplai Movi en la representació.
Aquesta primera experiència musical es va veure completada l’any 1998, quan el VIII Cicle de Concerts de Primavera fou dedicat al Serpent de Manlleu. A manera d’homenatge, es va encarregar a compositors de la comarca, o vinculats a l’Escola de Música, que fessin una adaptació de la cançó tradicional. Josep Baucells, Fina Colomer, Jordi Domènech, Ramon Ferrer, Josep Vila i Ramon Vilar hi van aportar el seu art compositiu. En cada concert hi va haver l’estrena d’un nou arranjament de la cançó, arranjaments posats en solfa per diferents grups interpretatius de la mateixa escola.
Un parell d’anys més tard, per celebrar els desè aniversari dels Cicles de Concerts de Primavera es va fer una Marató sobre la llegenda del Serpent de Manlleu. El dia 7 de maig del 2000, al Teatre Centre, des del matí fins al vespre, compositors i intèrprets van anar passant per l’escenari del carrer del Pont per enregistrar les diferents versions de la melodia popular que s’havien estrenat l’any 1998, a més de la Cantata de Josep Vila, en aquest cas interpretada conjuntament pels alumnes de cant coral de l’Escola de Música de Manlleu i per alumnes de les escoles de Roda de Ter, Taradell i Vic. Més de cent cantaires, sota la direcció de Buia Reixach. El disc inclou també la cançó del Serpent, interpretada per la coral Serpencanta, nascuda l’any 1998 a l’empara de l’Escola de Música i dedicada al treball amb cors amateurs mixtos.
Altres iniciatives a l’entorn del Serpent
L’any 1985, el Serpent va ser protagonista d’un dels episodis de Pobles i llegendes, una sèrie emesa per TV3 dins el programa infantil Fes Flash. L’enviament per part de l’Eva Jutglar, llavors alumna de l’escola Casals Gràcia, de l’Auca del Serpent de la Devesa va propiciar-ne l’enregistrament. El protagonista de la sèrie era el professor Oliana Molls, personatge inspirat en el cinematogràfic Indiana Jones, interpretat per Pep Parés –més tard famós pel seu paper de Capità Enciam. L’explorador, en cadascuna de les seves aventures, visitava un poble diferent de Catalunya i amb la col·laboració de quitxalla i veïns, descobria i explicava alguna llegenda o costum del lloc.
Pel que fa a l’episodi del Serpent, la pluja va obligar a suspendre la filmació quan els equips de TV3 ja eren a Manlleu. Això va comportar que haguessin de tornar un altre dia per acabar la feina. Cal dir que no tan sols alguns dels alumnes de l’escola van fer actors en aquest episodi, sinó que, a més a més, el centre va construir expressament per a l’ocasió un Serpent de roba.
Vídeo de Carles Molist sobre l’enregistrament de l’episodi de Pobles i llegendes dedicat al Serpent (1985). Fons Museu del Ter.
Al llarg dels anys moltes altres iniciatives s’han inspirat en el Serpent: l’edició d’un joc a l’estil del Joc de l’Oca però centrat en la seva figura (1997), l’enregistrament de la cançó per part de la coral Serpencanta al CD Cançons i músiques de Manlleu (1999), el projecte d’un monument, no executat, ideat pel ninotaire Toni Batllori (1999),… Un xup-xup a l’entorn del Serpent que agafaria més volada amb el canvi de mil·lenni.
Curiositat
Els organitzadors de la festa Mainada78 van pensar que amb el robatori del diamant el Serpent era víctima d’una injustícia. Llavors, en consonància amb els nous temps –hem de tenir present que feia poc de la mort del dictador–, es van empescar moure la participació de tota la quitxalla per defensar-lo. És per això que van organitzar una persecució que va acabar, finalment, amb la captura del lladregot i el retorn del diamant al Serpent. El missatge era molt clar: només amb la col·laboració de tothom havia estat possible canviar el final de la història.
Full volant convindant a la festa de Mainada78. Col·lecció particular.
1978
El Serpent de Mainada 78 és la primera representació de gran format d’aquesta figura, pensada per sortir al carrer, que es va construir a Manlleu. El cap era simpàtic, d’un color blau marí, ulls grans i alegres i una cabellera a manera de serrellet. Els portadors aguantaven amb uns pals els cercles de ferro que, units per roba de colors cridaners, simulaven el cos del Serpent i en facilitaven els moviments. Aquest mateix Serpent, després de la festa, va viatjar molt gràcies al grup Imna Marramon i la Canalla, que el feia servir en les seves cercaviles, fins que va acabar fent-se malbé, abandonat, a la fàbrica de la Seda.
Curiositat
Full volant convindant a la festa de Mainada78. Col·lecció particular.
Els organitzadors de la festa Mainada78 van pensar que amb el robatori del diamant el Serpent era víctima d’una injustícia. Llavors, en consonància amb els nous temps –hem de tenir present que feia poc de la mort del dictador–, es van empescar moure la participació de tota la quitxalla per defensar-lo. És per això que van organitzar una persecució que va acabar, finalment, amb la captura del lladregot i el retorn del diamant al Serpent. El missatge era molt clar: només amb la col·laboració de tothom havia estat possible canviar el final de la història.
1978
El Serpent de Mainada 78 és la primera representació de gran format d’aquesta figura, pensada per sortir al carrer, que es va construir a Manlleu. El cap era simpàtic, d’un color blau marí, ulls grans i alegres i una cabellera a manera de serrellet. Els portadors aguantaven amb uns pals els cercles de ferro que, units per roba de colors cridaners, simulaven el cos del Serpent i en facilitaven els moviments. Aquest mateix Serpent, després de la festa, va viatjar molt gràcies al grup Imna Marramon i la Canalla, que el feia servir en les seves cercaviles, fins que va acabar fent-se malbé, abandonat, a la fàbrica de la Seda.
El riu Ter i la Devesa de Manlleu. Al fons, masia de La Cavalleria. Foto: Jaume Salarich (fons Museu del Ter).
Portada del disc Nero, nero, nas! (1975).
Dolors Laffitte i Jordi Roura amb un dels dibuixos del Serpent de Manlleu de Fina Rifà, presentat a la manera de romanço de canya i cordill, en l’espectacle Bèsties i bestioles (1998). Foto: Pere Roura.
Caràtula del disc Cançons populars catalanes de La Corranda, on s’inclou la cançó El Serpent de Manlleu (1976).
Portada del CD dels Ara Va de Bo Contes, cançons, jocs, danses i romanços (2001).
Video de la festa Mainada78. Imatges enregistrades per Carles Molist. Fons Museu del Ter.
Primera aparició del Serpent a la zona del passeig del Ter durant la festa Mainada78. Fons fotogràfic Carles Molist. Ajuntament de Manlleu.
Logo de la festa Mainada78, dibuix de Maria Carme Madirolas.
Auca El Serpent de la Devesa (1983), obra de Toni Donada.
El Serpent de Manlleu, versió per a cobla del compositor Jaume Pons (1992). Imatges enregistrades per Carles Molist. Fons Museu del Ter.
Dues imatges de l’estrena de la cantata El Serpent de Manlleu (1995), composta per Josep Vila, als jardins de Can Puget. Fotos: Lluís Grané.
Enregistrament de la Cantata del Serpent per al disc Marató sobre la llegenda del Serpent de Manlleu (2000). Foto: Lluís Grané.
Cartell del 8è Cicle de Concerts de Primavera (1998).
Cartell del 8è Cicle de Concerts de Primavera (2000).
Actuació de la coral Serpencanta (2000). Foto: Lluís Grané.
Vídeo de Carles Molist sobre l’enregistrament de l’episodi de Pobles i llegendes dedicat al Serpent (1985). Fons Museu del Ter.
Diferents moments de l’enregistrament de l’episodi de Pobles i llegendes, amb el Serpent com a protagonista, al passeig del Ter (1985). Fons fotogràfic Carles Molist (Biblioteca Municipal de Manlleu BBVA).
Caràtula del CD Cançons i músiques de Manlleu (1999).
Full volant convindant a la festa de Mainada78. Col·lecció particular.
El Serpent de Mainada78 en el seu pas pel carrer de la Font. Foto: Fons fotogràfic Carles Molist (Biblioteca Municipal de Manlleu BBVA).