6. La cançó retorna a Manlleu
«Qui estimi el renom merescut de la nostra vila, també, entre lletres i melodies anònimes, s’estimarà la cançó popular que, ni que sigui bromejant, l’esmenta.»
Mossèn Joan Puntí i Collell (1953)
Sabies que...
…mossèn Joan Puntí i Collell, després de la Guerra Civil, la feia cantar a les alumnes de les Escoles Catòliques del carrer Enric Granados? Institució regida per les germanes paüles, es va convertir, en aquells anys grisos, en un sorprenent «oasi» per al Serpent. L’any 2012, en la visita a Manlleu d’una bona colla d’exalumnes, amb motiu del 50è aniversari de la mort de mossèn Puntí, encara van ser capaces de cantar-la.
Sabies que...
…mossèn Joan Puntí i Collell, després de la Guerra Civil, la feia cantar a les alumnes de les Escoles Catòliques del carrer Enric Granados? Institució regida per les germanes paüles, es va convertir, en aquells anys grisos, en un sorprenent «oasi» per al Serpent. L’any 2012, en la visita a Manlleu d’una bona colla d’exalumnes, amb motiu del 50è aniversari de la mort de mossèn Puntí, encara van ser capaces de cantar-la.
Mossèn Joan Puntí i Collell (Manlleu, 1886-1962) combinà els coneixements de música amb l’escriptura i la literatura, tant en prosa com en vers (va guanyar la Viola d’Or i Argent als Jocs Florals de Barcelona del 1918). Puntí va viure una bona part de la seva vida a Barcelona, on va desenvolupar múltiples activitats de caire intel·lectual i literari. En destaca la de secretari de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, fundació dedicada des de l’any 1922 a crear un gran arxiu de cançons populars d’arreu del país, activitat estroncada amb l’inici de la Guerra Civil. Malgrat la distància, la seva aportació a les activitats i publicacions manlleuenques, així com a la bibliografia de temàtica manlleuenca, va ser constant i abundosa.
Amb accés de primera mà als papers de l’Obra del Cançoner de Catalunya, tot just als inicis de la seva tasca recopilatòria, Joan Puntí publicava l’any 1927 un breu article en el programa de Festa Major de Manlleu d’aquell any, «Una cançó popular manlleuenca», en què es reproduïa el manuscrit de mossèn Cinto Verdaguer, amb la versió de la lletra de la cançó del Serpent de Riudeperes, a més d’anotar la primera estrofa de la variant de Tagamanent, ambdues recollides el segle XIX.
La versió factícia que actualment es canta
Quan Puntí i Collell va fer pública la cançó d’El Serpent de Manlleu en el llibre Manlleu íntim (1953) no en va anotar la procedència, només un genèric: Lletra i melodia del Cançoner Popular Català. No solament perquè en ple franquisme tot el que envoltava la cultura catalana vivia en la clandestinitat, sinó també perquè la peça compositiva del mestre Francesc Pujol i Pons (Barcelona, 1878-1945), una melodia popular tractada a la manera d’un lied català datada el 21 d’octubre de 1941, bevia d’un parell de fonts documentals.
L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, pel que fa a la recerca, també incloïa el buidatge d’obres publicades. Precisament, Joan Puntí i Francesc Pujol havien estat els encarregats de fer el buidatge del Romancerillo Catalán de Manuel Milà i Fontanals. L’observació i confrontació dels textos del Romancerillo —la col·lecció més completa i seriosa de lletres de cançons tradicionals publicada a la Catalunya del segle XIX— i la que hem anomenat versió segona de Gombrèn (1927) de mossèn Joan Sala —que és la que n’aporta la melodia—, ens permet conèixer com va ajustar el text Joan Puntí i Collell.
Aquesta és la versió factícia de la cançó El Serpent de Manlleu resultant:
Francesc Pujol. Cançó a una veu i piano (1941)
Part d’amunt de Manlleu
n’hi ha una pollancreda;
n’hi ha un serpent molt gros,
esgarrifós de veure.
Si no ho creieu,
diu que ho aneu a veure
i ho trobareu.
Tota la gent que hi va,
si els pot haver se’ls menja;
s’ha menjat nou godalls,
la truja i la porquera.
S’ha menjat dos cavalls,
una burra i una euga;
moltons a prop de cent
i nou-centes ovelles.
S’ha menjat un bover,
els bous i la carreta;
un piquet de soldats,
llances i baionetes.
Tota una processó,
gonfanons i banderes;
també el senyor rector,
que anava al seu darrere.
Àudio d’”El Serpent de Manlleu”. Harmonització: Francesc Pujol. Dolors Lozano (soprano) i Pep Serdà (piano).
El mestratge de mossèn Joan Puntí i Collell
Estroncada la tasca de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya amb l’inici de la Guerra Civil i tot just encetada la dictadura, a l’aixopluc de l’edifici de les Escoles Catòliques del carrer Enric Granados de Barcelona, Joan Puntí i Collell va donar a conèixer algun material de l’Obra a les seves alumnes, com és el cas de la cançó del Serpent de Manlleu.
El 23 de setembre de 1951, mossèn Puntí i un grup d’alumnes barcelonines van fer una visita a Manlleu. Durant l’estada, en una petita actuació al teatre del Centre Catòlic del carrer del Pont, es va poder escoltar la cançó del Serpent, fet que es pot considerar el retorn simbòlic a la nostra vila, ja que llavors a Manlleu no en quedava ni el record.
És precisament en el mateix edifici de les Escoles Catòliques on, a iniciativa del mateix Puntí, es feien trobades periòdiques de manlleuencs residents a Barcelona, i a partir de les quals sorgiria la publicació del llibre Manlleu íntim (1953) amb la versió factícia de la cançó.
El mestratge de mossèn Puntí i Collell també s’estenia sobre el col·lectiu cultural manlleuenc de l’època, aplegat llavors a l’entorn del grup Lletres Amicals. La cantada i publicació de la cançó despertà l’interès pel Serpent i ja l’any següent, Francesc d’A. Pujol i Esteve Gaja publicaven un breu apartat dedicat al Serpent en el llibret Croquis manlleuencs. Treball ampliat per Esteve Gaja en un article a la revista «Ausa» en què, a banda de reproduir el text de la cançó i la partitura, per primera vegada s’escriu la llegenda del Serpent.
El grup Lletres Amicals, acompanyats de mossèn Joan Puntí i Collell, en una excursió al santuari de La Salut (1958): Dr. Josep M. Gasol, Esteve Gaja, Francesc d’A. Pujol, Mn. Puntí i Collell, Antoni Contijoch, Joan Castell i Josep Prat. Assegudes: Dolors Jaumeandreu, Carme Pratdesaba, Amàlia Bach, i Tecla Llagostera (hi faltaria Maria Viñas).
El mestratge de mossèn Puntí i Collell també s’estenia sobre el col·lectiu cultural manlleuenc de l’època, aplegat llavors a l’entorn del grup Lletres Amicals. La cantada i publicació de la cançó despertà l’interès pel Serpent i ja l’any següent, Francesc d’A. Pujol i Esteve Gaja publicaven un breu apartat dedicat al Serpent en el llibret Croquis manlleuencs. Treball ampliat per Esteve Gaja en un article a la revista «Ausa» en què, a banda de reproduir el text de la cançó i la partitura, per primera vegada s’escriu la llegenda del Serpent.
El monument inacabat al Serpent
A finals de la mateixa dècada dels anys cinquanta, l’Ajuntament de Manlleu va pensar de construir un parc municipal a la vora del riu, embrió de l’actual passeig del Ter. A principis del 1959 es va començar a arreglar el lloc, que a la zona dels rentats preveia, segons s’explica en el projecte un «parterre para que en él se pueda construir unos dispositivos de jardinería que recuerden la antigua leyenda manlleuense de «La Serpent de la Devesa».
El monument era resultat de l’interès despertat a l’època per la figura del Serpent, però també de l’estimació singular per la llegenda de Pere Corrius, llavors alcalde de Manlleu (es pot escoltar la seva versió de la llegenda a la sala 3 de l’exposició).
A partir d’unes pedres dutes expressament de Sau, que haurien quedat negades pel pantà, i disposades formant talment una tribuna, s’encarregà una maqueta a l’escultor de Sant Hipòlit, Martí Vila Freixa (1931-1983). Les grans pedres havien de ser completades amb l’ornament d’un Serpent, fos en bronze, de grans proporcions i enrotllat a un morter. Si bé el Serpent no es va arribar a fondre mai, sí que es va picar el morter de pedra que, un cop abandonat el projecte, l’any 1969 es va transformar en pica de la font de Sant Jaume. L’any 1977, amb les obres de continuació del mur del Ter, que afectaven llavors la zona dels rentants, i un cop desmuntat, les pedres desapareixerien per sempre, colgades amb l’única finalitat d’ajudar a omplir el terreny.
L’artista Martí Vila, autor de la maqueta del monument del Serpent de Manlleu. Foto: Biblioteca Marquès de Remisa.
L’artista Martí Vila, autor de la maqueta del monument del Serpent de Manlleu. Foto: Biblioteca Marquès de Remisa.
Les pedres del monument al Serpent, a la zona dels rentants, l’any 1977. Fons fotogràfic Carles Molist (Biblioteca Municipal de Manlleu BBVA).
Les pedres del monument al Serpent, a la zona dels rentants, l’any 1977. Fons fotogràfic Carles Molist (Biblioteca Municipal de Manlleu BBVA).
El morter del monument al Serpent fa ara de pica a la font de Sant Jaume. Foto: Toni Donada.
El morter del monument al Serpent fa ara de pica a la font de Sant Jaume. Foto: Toni Donada.
Curiositat
La lletra de la cançó del Serpent tal com ara es canta és feta a partir de dues fonts: el Romancerillo Catalán i una versió procedent de Gombrèn. El resultat de la superposició dels dos textos ens fa adonar que, per resoldre el problema que planteja l’esment dels bous en les dues versions i la necessitat de quadrar el text en estrofes de quatre, fa aparèixer uns nous actors. No hi ha cap de les variants recollides pels folkloristes on s’esmentin dos cavalls, el que evidencia que són una invenció de l’any 1941.
Representació de les persones, els animals i els estris que s’engoleix el Serpent de Manlleu segons la versió factícia de mossèn Joan Puntí i Collell i el mestre Francesc Pujol (1941). Il·lustració de Toni Donada (2019).
1959
La maqueta del projecte de monument dedicat al Serpent de Manlleu de Martí Vila, un cop abandonat el projecte, la va guardar durant molts anys a casa seva l’alcalde i promotor Pere Corrius. Després de la seva mort, passà a mans d’un antiquari i posteriorment a l’Ajuntament. Dipositada al Museu del Ter, la peça va ser restaurada amb motiu de l’exposició que s’hi va muntar per celebrar el desè aniversari de la Festa del Serpent (2015).
Curiositat
Representació de les persones, els animals i els estris que s’engoleix el Serpent de Manlleu segons la versió factícia de mossèn Joan Puntí i Collell i el mestre Francesc Pujol (1941). Il·lustració de Toni Donada (2019).
La lletra de la cançó del Serpent tal com ara es canta és feta a partir de dues fonts: el Romancerillo Catalán i una versió procedent de Gombrèn. El resultat de la superposició dels dos textos ens fa adonar que, per resoldre el problema que planteja l’esment dels bous en les dues versions i la necessitat de quadrar el text en estrofes de quatre, fa aparèixer uns nous actors. No hi ha cap de les variants recollides pels folkloristes on s’esmentin dos cavalls, el que evidencia que són una invenció de l’any 1941.
1959
La maqueta del projecte de monument dedicat al Serpent de Manlleu de Martí Vila, un cop abandonat el projecte, la va guardar durant molts anys a casa seva l’alcalde i promotor Pere Corrius. Després de la seva mort, passà a mans d’un antiquari i posteriorment a l’Ajuntament. Dipositada al Museu del Ter, la peça va ser restaurada amb motiu de l’exposició que s’hi va muntar per celebrar el desè aniversari de la Festa del Serpent (2015).
La maqueta del Serpent exposada el 2015 al Museu de Ter. Foto: Museu del Ter.
Mn. Joan Puntí i Collell dirigint l’Schola Cantorum de les Escoles Catòliques de Barcelona. La cançó, amb l’arranjament del mestre Francesc Pujol, era una de les peces del seu repertori en ple franquisme. Foto cedida per Eulàlia Nicolau.
Monument dedicat a mossèn Joan Puntí i Collell a la plaça de Dalt Vila de Manlleu. Foto de Toni Donada.
Concurs de Cobles al Palau de la Generalitat (1932). A la dreta de la foto, assegut, el mestre Francesc Pujol, sotsdirector de l’Orfeó Català, acompanyat, d’esquerra a dreta, pel mestre Joan Llongueras, el violoncel·lista Pau Casals i el president de la Generalitat Francesc Macià. Foto de Sagarra i Torrents (Arxiu fotogràfic de Barcelona).
Gràfic de la construcció de la cançó. Font: Toni Donada
Portada del llibre Manlleu íntim (1953).
El grup Lletres Amicals, acompanyats de mossèn Joan Puntí i Collell, en una excursió al santuari de La Salut (1958): Dr. Josep M. Gasol, Esteve Gaja, Francesc d’A. Pujol, Mn. Puntí i Collell, Antoni Contijoch, Joan Castell i Josep Prat. Assegudes: Dolors Jaumeandreu, Carme Pratdesaba, Amàlia Bach, i Tecla Llagostera (hi faltaria Maria Viñas).
La maqueta del monument al Serpent de Manlleu restaurada. Foto: Xevi Vilaregut (fons Museu del Ter).
L’artista Martí Vila, autor de la maqueta del monument del Serpent de Manlleu. Foto: Biblioteca Marquès de Remisa.
Les pedres del monument al Serpent, a la zona dels rentants, l’any 1977. Fons fotogràfic Carles Molist (Biblioteca Municipal de Manlleu BBVA).
El morter del monument al Serpent fa ara de pica a la font de Sant Jaume. Foto: Toni Donada.
Representació de les persones, els animals i els estris que s’engoleix el Serpent de Manlleu segons la versió factícia de mossèn Joan Puntí i Collell i el mestre Francesc Pujol (1941).
Il·lustració de Toni Donada (2019).
La maqueta del Serpent exposada el 2015 al Museu de Ter. Foto: Museu del Ter.