2. Un Serpent a la Devesa de Manlleu
«Ja en nostra infantesa nos causaban gran impresió les histories de distints serpents que’s diu hi ha hagut en la major part dels llocs de nostra plana de Vich.»
Mossèn Jaume Vilaró i Griera (1912)
Sabies que...
…el Serpent de Manlleu es coneixia a Manlleu com el Serpent de la Devesa? La Devesa és l’indret on s’explica que vivia el Serpent i el que li donava nom. Aquest és el nom tradicional i habitual abans no es fes conegut més enllà de la vila.
El Serpent de la Devesa (1997). Dibuix: Toni Donada.
Sabies que...
…el Serpent de Manlleu es coneixia a Manlleu com el Serpent de la Devesa? La Devesa és l’indret on s’explica que vivia el Serpent i el que li donava nom. Aquest és el nom tradicional i habitual abans no es fes conegut més enllà de la vila.
La serp és vista com un animal misteriós. El fet que s’hagi d’arrossegar per desplaçar-se, així com la seva mirada –es diu que és capaç d’atraure els ocells només amb la vista–, ajuden a entendre com és que totes les cultures tinguin mites i creences relacionades amb aquest rèptil.
S’explicava que les serps, quan es feien velles, esdevenien serpents. Tot i que també hi havia qui assegurava que naixien del cabell d’una dona llençat a l’aigua. El que diferenciava un serpent d’una serp no era tan sols la mida –es deia que era molt més gros, sense que puguem concretar com de gros–, sinó sobretot la cabellera (cabells, crinera o serrellera) i el diamant (pedra, brillant o joia) que duia al cap. Cal saber que la pèrdua del diamant del serpent i el fet de no poder-lo recuperar suposava, inevitablement, la seva mort.
Hi ha documentada l’existència de serpents arreu d’Europa, i més enllà. Òbviament també són presents en el folklore català.
El serpent és una bèstia d’aigua, sempre a prop de llocs aquàtics (pous, gorgs, fonts, rius, torrents…), a diferència del drac, que per les flamarades que escup per la boca se l’associa amb el foc. La creença en els serpents era tan estesa que podríem afirmar que cada contrada tenia el seu, tot i que actualment de la majoria se n’hagi perdut el record. No és pas aquest el cas del Serpent de Manlleu, ben viu encara en l’imaginari manlleuenc.
S’explica que el Serpent de Manlleu tenia el niu al costat o a prop del pou de la Devesa —situat sota la casa de pagès i a tocar del riu, aprofitant una deu d’aigua cristal·lina.
Fins i tot hi ha que conta que és al pou on en realitat anava a abeurar-se i no pas al riu Ter. Aquest record podria entroncar-lo amb els serpents guardians de fonts i pous, alguns dels quals se’ns diu que contenien l’aigua de la vida i de la immortalitat, detall sobre el qual, pel que fa al Serpent de Manlleu, no n’ha quedat constància.
Curiositat
Que els mots serp i serpent s’usin com a sinònims i que la paraula serp sigui del gènere femení fa que no sigui estrany sentir a parlar de LA serpent. Hi ajuda també la descripció que es fa del serpent com UNA serp molt grossa.
Obra de Ramon Generó pel cartell de la Festa del Serpent 2010.
1893
En el llibre Manlleu. Croquis para su historia (1893) Domènec Torrent i Garriga escriu que la Mare de Déu de Gràcia lluïa un ric brillant, ofrena d’una dona que es va lliurar “de una serpiente que la acosaba, cuyo hecho, estimado como milagroso, ha sido contado después por el vulgo de un modo tan falso como ridículo é inverosímil”. Llàstima que no ens en doni més detalls.
Curiositat
Obra de Ramon Generó pel cartell de la Festa del Serpent 2010.
Que els mots serp i serpent s’usin com a sinònims i que la paraula serp sigui del gènere femení fa que no sigui estrany sentir a parlar de LA serpent. Hi ajuda també la descripció que es fa del serpent com UNA serp molt grossa.
1893
En el llibre Manlleu. Croquis para su historia (1893) Domènec Torrent i Garriga escriu que la Mare de Déu de Gràcia lluïa un ric brillant, ofrena d’una dona que es va lliurar “de una serpiente que la acosaba, cuyo hecho, estimado como milagroso, ha sido contado después por el vulgo de un modo tan falso como ridículo é inverosímil”. Llàstima que no ens en doni més detalls.
Domènec Torrent i Garriga (1889). Foto: Biblioteca Domènec Torrent i Garriga.
El Serpent de la Devesa (1997). Dibuix: Toni Donada.
Representació d’una serp en un romanç del segle XVIII.
El Serpent amb cabellera i diamant al cap, Auca de la Festa del Serpent (2015). Dibuix: Toni Donada.
Plànol amb diferents serpents documentats a l’entorn del curs del riu Ter. Font: Toni Donada. Disseny: LUEE Studio.
El pou de la Devesa, sota la masia del mateix nom (1954). Foto: Arxiu Valls.
Obra de Ramon Generó pel cartell de la Festa del Serpent 2010.
Domènec Torrent i Garriga (1889). Foto: Biblioteca Domènec Torrent i Garriga.